Un cert defalliment
He arribat a un moment, o si es vol, em trobo en unes circumstàncies tals, en què puc tèmer que les coses que més desitjaria dir -o almenys a falta d'aquelles, si l'afebliment de la sensibilitat i la bancarrota del talent deixen de permetre-ho, aquelles que venien després, que ens veiem arrossegats, per comparació amb aquest ideal més alt i més sagrat, a no apreciar gaire, però que al capdavall no hem llegit enlloc, que un pot pensar que no seran dites si un les diu, i que notem que de tota manera estan lligades a una part fins i tot menys profunda del nostre esperit- deixaré de cop i volta de poder-les dir. Ja em considero només el dipositari, que pot desaparèixer d'un moment a l'altre, de secrets intel·lectuals que desapareixeran amb mi i voldria tenir a ratlla la força de la inèrcia de la mandra anterior obeint a aquella bella ordre de Crist en sant Joan: "Treballeu mentre encara tingueu llum".
Marcel Proust: Contra Saint Beuve. Records d'una matinada.
