13 de juliol, 2007
03 de juliol, 2007
I perquè no un de meu, avui?
Tactes (iii)
T'escric des d'un desert
on el desig es perd, dunes enllà,
on s'esqueixen les pells
sense interfície,
on la set és ja l'únic que puc beure.
que aquesta nit abriga,
una agonia indòmita i molt lenta
de sentits fets tempesta
Antoni Casals i Pascual: Tactes (iii), dins "Els murs de l'odi"
efecte recollit per l'
Antoni
a les
20:27
1 n'han dit alguna cosa
Etiquetes: Antoni Casals, Els murs de l'odi, Poesia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)