I perquè no un de meu, avui?
Tactes (iii)
T'escric des d'un desert
on el desig es perd, dunes enllà,
on s'esqueixen les pells
sense interfície,
on la set és ja l'únic que puc beure.
que aquesta nit abriga,
una agonia indòmita i molt lenta
de sentits fets tempesta
Antoni Casals i Pascual: Tactes (iii), dins "Els murs de l'odi"
1 comentari:
El desert de l'absència de la persona estimada i desitjada.
Em vau enviar un correu dient que ja estàveu enllaçats al meu bloc, però no ho trobo.
Salutacions amics de lletres.
Publica un comentari a l'entrada