La mort de Palinur

I vet aquí que el déu li espolsà damunt les dues temples una branca xopa de rosada del Leti, ensopidora per la virtut de l'Estix, cloent els ulls, endormiscats, del pilot renitent. (...) caient-li al damunt el déu el llençà dins les ones quietes amb part de la popa i amb el governall: caigué de cara i, endebades, cridava sense treva els seus companys (...) I ja s'apropava, fins a costejar-los, als esculls de les Sirenes, perillosos en altre temps, i emblanquits pels ossos de molts (...), quan Eneas sentí que el seu vaixell flotava a l'atzar, privat de pilot, i ell mateix dirigí la nau damunt les aigües nocturnes, gemegant, i amb el cor ferit per la desgràcia del seu amic: "Ai! massa t'has refiat de la serenor del cel i del mar, i nu jauràs, Palinur, damunt una platja desconeguda".

Virgili: L'Eneida, llibre V