26 de gener, 2006

Un cert defalliment


He arribat a un moment, o si es vol, em trobo en unes circumstàncies tals, en què puc tèmer que les coses que més desitjaria dir -o almenys a falta d'aquelles, si l'afebliment de la sensibilitat i la bancarrota del talent deixen de permetre-ho, aquelles que venien després, que ens veiem arrossegats, per comparació amb aquest ideal més alt i més sagrat, a no apreciar gaire, però que al capdavall no hem llegit enlloc, que un pot pensar que no seran dites si un les diu, i que notem que de tota manera estan lligades a una part fins i tot menys profunda del nostre esperit- deixaré de cop i volta de poder-les dir. Ja em considero només el dipositari, que pot desaparèixer d'un moment a l'altre, de secrets intel·lectuals que desapareixeran amb mi i voldria tenir a ratlla la força de la inèrcia de la mandra anterior obeint a aquella bella ordre de Crist en sant Joan: "Treballeu mentre encara tingueu llum".

Marcel Proust: Contra Saint Beuve. Records d'una matinada.

25 de gener, 2006

Prometeu


És fàcil per a qui té el peu fora de misèries, d'aconsellar i amonestar l'infortunat.
Èsquil: Prometeu encadenat


24 de gener, 2006

La intimitat guanyada...

La intimitat guanyada
a força de pobresa,
el so d'una guitarra
en una cambra plena
de l'olor de contactes
i amb la finestra oberta
al fum i al cansament.
Hi fas l'aprenentatge
per copsar el desacord
de tantes dones soles
amb la ciutat que aïlla
(la morta xemeneia,
les múltiples antenes).
Hi serves en silenci
la dignitat perfeta
en forma de renúncia.


Feliu Formosa: Llibre de les meditacions
















fotografia: josé margarito


19 de gener, 2006

Simulació de la ira

Mai no s'ha d'admetre la iracúndia, sinó en tot cas, alguna vegada, simular-la, per tal d'excitar els ànims apagats dels oients, talment com excitem amb esperons o amb flames els cavalls tardans a emprendre la carrera. De vegades cal atemorir aquells en qui no fa efecte la raó. Però irritar-se no és pas més útil que entristir-se o esglaiar-se.

Luci Anni Sèneca: De la Ira, Llibre Segon


18 de gener, 2006

Mestratge

Els mestres que tinguérem (...), homes moderats i sobris, diuen que la presència del savi, algun cop és influent; que l'home de bé ha d´ésser misericordiós; que la mena dels delictes és variada i les penes desiguals; que en l'home constant hi ha un lloc per al perdó; que adesiara rectifica el que ha dit, si això esdevé més avinent; que manta vegada es desdiu d'una seva afirmació; que totes les virtuts tenen un terme mitjà que les modera. Si de cas haguessis tingut aquests mestres, Cató, de segur que amb el natural que tens no series millor, ni més gallard, ni més temperant, ni més just -ja que no ho pots ser més- però estaries un poc inclinat a la indulgència.

M. Tul.li Ciceró: Defensa de Luci Licini Murena


11 de gener, 2006

Ordenances

L'abundància i precisió de les lleis és senyal que la ciutat és mal administrada, perquè en posar obstacles als mancaments, ens veiem obligats a establir gran nombre de lleis. La comesa dels bons governants, però, no és pas omplir de lleis els pòrtics, sinó mantenir la justícia en les ànimes, perquè no és pas amb decrets, sinó amb els costums que hom regeix bé les ciutats, i quan els ciutadans han estat mal encaminats, gosen transgredir àdhuc les lleis escrites amb precisió, mentre que quan han estat ben educats, respecten de bona gana les lleis escrites també amb senzillesa.

Isòcrates: Areopagític

10 de gener, 2006

Dues d'Àngel Guimerà

*
L'espasa del rei en Jaume
no té pom, i res hi fa,
que no es veu per aixecar-la,
ni tan sols un català.


**
Volem conquistar l'Espanya,
i això és desvari d'infants:
ans conquistem-nos nosaltres
que prou feina que hi haurà.



Àngel Guimerà, del "Segon llibre de Poesies", 1920; citat per Emili Segués a "Antologia de la poesia patriòtica catalana", EDICIONS CATALANES DE PARIS, 1976.

05 de gener, 2006

Aristotèlica

...les arts no s'assemblen pas a les virtuts. Els productes de les arts posseeixen el bé en si mateixos; per a posseir-lo, els basta tenir alguna qualitat. En canvi, a les accions que han estat fetes d'acord amb la virtut, no els basta qualsevol qualitat per a ésser justes o temperades; cal que qui les ha dutes a terme posseeixi una determinada qualitat a l'hora de realitzar-les. En primer lloc, ha de tenir coneixement de què fa; en segon lloc ha d'escollir els seus actes i els ha d'escollir amb vista als mateixos actes; i en tercer lloc ha d'obrar de manera ferma i inamovible.

Aristòtil: Ètica Nicomaquea, llib. II

Horacianes (vi)

No has de dir-ne feliç, tan sols, d'un home
pel fet que posseeixi grans riqueses;
amb més raó pots dir-ho del que sap
fer un ús prou bó dels béns que els déus li donen
i en la pitjor estretor sap sobreviure,
tement més la deshonra que la mort...

Horaci, Odes llib. IV, IX (fragment)

03 de gener, 2006

Versions d'Ovidi (i)

Si no ho vols fer per tu, i ets ben estúpid,
tingue'n cura per mi, i així permet-me
que la desitji més, la teva dona.
Allò que ens és permès no il.lusiona,
i en canvi el que és il.lícit bé ens abrusa.
És prou ferreny aquell que estima allò
que un altre té a bé deixar estimar.
Esperança i temor, a parts iguals,
han de tenir els amants, i que el desig
augmenti amb un ocasional rebuig.
Què en trec d'aquesta sort si mai no hi perdo?
No vull estimar res que abans no em dolgui.
Corinna el coneixia, el meu punt flac
i, astuta com cap altre, se'm rifava.
I adduint uns dolors que no tenia
m'obligava a marxar, malgrat els dubtes!
Quantes voltes, mentint, se'm presentava
culpable, i jo en sabia la innocència!
Després d'aquest turment i d'atiar
uns focs que creia tebis, devenia
gentil i atenta a tots els meus anhels.
Com eren les carícies, com les dolces
paraules que em parava, i quins petons!
Tu també, que fascines els meus ulls,
simula la temença d'un parany
i rebutja'm si veus que a tu m'acosto.
Vulgues veure'm sofrir, abandonat
al llindar de la porta de ca teva,
a les llargues gelors i nits de gebre.
Així es veurà enfortir i haurà de crèixer
amb el pas de molts anys el meu amor.
La meva passió així s'alimenta.

Ovidi: Amors (XIX), fragment

02 de gener, 2006

Un preàmbul de Vian


A la vida, l'essencial és fer judicis a priori sobre totes les coses. Sembla ser, en efecte, que les masses s'equivoquen i els individus sempre tenen raó. Cal evitar deduir-ne unes regles de conducta: no és necessari haver de formular-les per tal de seguir-les. Solament hi ha dues coses: l'amor de tota mena amb tota classe de noies maques i la música de Nova Orleans o de Duke Ellington. La resta hauria de desaparèixer...

Boris Vian: L'escuma dels dies