28 de novembre, 2005

Retrobant Salvat-Papasseit


i el vent deixava dintre la rosella
granets de blat com espurnes de sol
-només per dir com és la boca d'Ella:

com la neu rosa als pics
quan surt el sol

Joan Salvat-Papasseit: I el vent deixava


24 de novembre, 2005

Enigma

Un nou ésser em neix a cada moment.
El que vaig ser, ja ho he oblidat. El que seré
no guardarà de l'ésser que sóc ara
sinó l'acompliment d'allò que sé.

José Saramago: Enigma (Els poemes possibles) trad. J. Domènech

21 de novembre, 2005

La mort de Palinur


I vet aquí que el déu li espolsà damunt les dues temples una branca xopa de rosada del Leti, ensopidora per la virtut de l'Estix, cloent els ulls, endormiscats, del pilot renitent. (...) caient-li al damunt el déu el llençà dins les ones quietes amb part de la popa i amb el governall: caigué de cara i, endebades, cridava sense treva els seus companys (...) I ja s'apropava, fins a costejar-los, als esculls de les Sirenes, perillosos en altre temps, i emblanquits pels ossos de molts (...), quan Eneas sentí que el seu vaixell flotava a l'atzar, privat de pilot, i ell mateix dirigí la nau damunt les aigües nocturnes, gemegant, i amb el cor ferit per la desgràcia del seu amic: "Ai! massa t'has refiat de la serenor del cel i del mar, i nu jauràs, Palinur, damunt una platja desconeguda".
Virgili: L'Eneida, llibre V

17 de novembre, 2005

Horacianes (v)

Treu-te el núvol dels ulls: sovint l'escrupulós
sembla ombrívol, i el silenciós, amargat.

Horaci: Epístoles, llibre I, XIX


14 de novembre, 2005

Paraula d'Adrià

Sí, Atenes continuava essent bella, i no em recava gens d'haver imposat a la meva vida disciplines gregues. Tot el que en nosaltres és humà, ordenat i lúcid ens ve d'elles. Però també se m'acudia pensar que el caient seriós i un poc feixuc de Roma, el seu sentit de la continuïtat, el seu gust per allò que és concret, havien estat necessaris per transformar en realitat allò que a Grècia continuava essent un admirable punt de vista de l'esperit, un bell impuls de l'ànima. Plató havia escrit La República i havia glorificat la idea d'allò Just, però som nosaltres els qui, instruïts pels nostres propis errors, ens esforcem penosament a fer de l'Estat una màquina apta per servir els homes, i això procurant esgavellar-nos el menys possible.

Margerite Yourcenar: Memòries d'Adrià

12 de novembre, 2005

Efectes estellesians

M'agrada molt mesurar els meus versos
com he vist fer i és molt estimulant,
a catalans poetes que m'estime.
Sempre que puc, i encara que no puga,
practique molt aquest lent exercici,
ofici vell de cautes astúcies.
Crec que d'això em ve un gran benefici
de musical i ritual principi.
Arribarà el dia que hom dirà
quantíssim bé reben els nostres versos
dossificant les síl.labes només
i accentuant cadascun al seu lloc.
Hom parlarà de cessura a la quarta.

Vicent Andrés Estellés: Les acaballes de Càtul

09 de novembre, 2005

MMM (iii)

Damunt un cel de fil
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
avui regna la lluna, amor,
i cap flor no es tanca.

Maria Mercè Marçal: Bruixa de dol (1977-1979)















Fotografia de Pedro Monteiro


07 de novembre, 2005

Efectes catulians (iii)

Aufilena, voler un sol marit per sempre
és per a les casades la millor de les glòries;
però val molt més fer-s'ho amb un de qualsevol
que, prenyada d'un oncle, parir cosins-germans.

Càtul: Poesies (CXI)














Fotografia: Morning beckons, de Fujita




05 de novembre, 2005

MVM (ii)

Las damas americanas estaban allí. como si no se hubieran movido de sus gandulas desde el día anterior. Allí estaba la morenita con su maillot negro que le contenía la grasa sobrante en los riñones, la percherona rubia con los tobillos inflamados, la obesa con túnica mexicana que se le adhería a la piel mojada resaltando todos los culos que cabían en su cuerpo, el bussinesman marica con su chulito dorado, matrimonios de la tercera edad beneficiándose de la temperatrura del atardecer y del sicológico bálsamo del agua. Carvalho cruzó miradas furtivas con la morena del maillot y cuando se cansó del juego y del resol que se colaba por el desfiladero, cogió el ascensor en dirección a la azotea con pista de tenis, sauna y habitación de squash. (...) Carvalho pidió otro Mekong con hielo en el bar y luego se metió en la sauna sin saber por qué. Y cuando trató de saberlo volvió a encontrar una respuesta utilitaria: para compensar los gastos del viaje, para utilizar un servicio más del hotel.
Manuel Vázquez Montalbán: Los pájaros de Bangkok

02 de novembre, 2005

Fanatismes

Qui està disposat a morir per un ideal està, en el fons, disposat a matar per l'ideal. Totes les doctrines comencen amb uns màrtirs i acaben amb una inquisició.
Joan Fuster