30 d’agost, 2005

De la mà de Plató (iv): Sobre la mutabilitat de les coses

En el món dels animals, pel mateix motiu que en el dels homes, la naturalesa mortal cerca, segons les seves possibilitats, la continuació de la seva existència i la immortalitat. I només pot aconseguir-les mitjançant (...) la procreació, perquè deixa sempre un ésser nou al lloc del vell, fins i tot durant el temps en que diem que cadascun dels éssers viu i és el mateix. Així, afirmem que un home és el mateix des de la infantesa a la vellesa, quan, ben al contrari (...)renova constantment els seus cabells, la carn, els ossos, la sang i tot el seu cos.
I no tan sols renova el seu cos sinó també l'ànima: els seus costums, caràcter, opinions, desitjos, plaers, tristeses, temors. Res d'això no és posseït de manera estable, sinó que algunes d'aquestes coses apareixen i d'altres desapareixen. I això mateix passa amb els nostres coneixements, de manera que ni tan sols pels coneixements no som mai els mateixos. Car el que en diem estudiar, es deriva del fet que el coneixement pot abandonar-nos: l'oblit és la fugida d'un coneixement. L'estudiar, implantant un nou record al lloc del que ens deixa salva aquell coneixement, de tal manera que ara sembla el mateix que abans. Així persisteix tot allò que és mortal; no pas amb la perdurable identitat pròpia del que és diví sinó amb la substitució del que se'n va i que s'ha fet vell per quelcom de nou i igual al que existia.

Plató (El Convit: de la narració de Sòcrates sobre el seu diàleg amb Diotima)

26 d’agost, 2005

De la mà de Plató (iii): Sobre el desig de celebritat

...pel que fa als homes, si vols donar una mirada a llur ambició te n'admiraràs de la seva insensatesa...En quin terrible estat els posa el desig d'esdevenir cèlebres i d'assegurar-se per sempre més una glòria que els immortalitzi! I per assolir-ho estan disposats a córrer tota mena de perills, molt més encara que no pas pels seus fills; a gastar els seus béns, a passar les penes i els treballs que sigui i a morir, si cal.

Plató: El convit

24 d’agost, 2005

Sobre la proximitat de la història

... els historiadors antics rarament tenen detractors, i ningú no fa cabal de si exalces més de gust els exèrcits cartaginesos o els romans. Però de molts que, sota el govern de Tiberi, sofriren una pena o greuges, hi ha encara descendents; i fins i tot, encara que se n'hagin extingit les famílies, en trobaràs que, per la similitud dels costums, creuran que els fan retret dels delictes d'altri. Fins la glòria i la virtut tenen enemics...

Tàcit: Annals, llibre IV

09 d’agost, 2005

Un aforisme plutarquià

El cervell no és un got per emplenar, sinó un llum que cal encendre