23 de juny, 2005

Sobre la ira (Sèneca)

La ira no descansa en cap base. No neix de res ferm i durador, sinó que tota ella és vent i buidor i tant lluny és de la grandesa d'esperit, com l'audàcia de la fortitud, la insolència de la confiança, la tristesa de l'austeritat, la crueltat de la severitat.
L.A.Sèneca (De Ira)

13 de juny, 2005

Moncadianes (in memoriam)

Avui ha mort Jesús Moncada. Faig una breu repassada als seus llibres i em ve de gust reproduir-ne una dotzena d'adjectius, usats de vegades com a epítet, de vegades com a insult pels seus personatges, que són només una petita mostra de la riquesa del vocabulari emprat a la seva obra: espanyaportes, pelacanyes, saltabarrancs, afaitapobres, ploracossis, desgalgada, rondall, embolicatroques, afigada, tararot, bleda assolellada, bruixa paquidèrmica...
I, encara, mitja dotzena de verbs: finestrejar, espellotar, lladrunyar, estossinar, espellucar, regolfar.

12 de juny, 2005

Obstinació (un dels poemes possibles, de J. Saramago)

Diante desta pedra me concentro:
Nascerá uma luz se o meu querer,
De si mesmo puxado, resolver
O dilema de estar aqui ou dentro.

(Davant d'aquesta pedra em concentro:
naixerà una llum si el meu voler,
de si mateix llevat, resol
el dilema de ser aquí o bé a dins.)

05 de juny, 2005

De la mà de Plató (ii): reflexió socràtica sobre la mort

"Ser mort pot ser dues coses: o bé tant com no ser res, no tenir sensació de res quan s'és mort; o bé com s'acostuma a dir, canviar, fer migrar l'ànima des d'aquest lloc cap a un altre. Si no hi ha sensació, sinó una cosa com un son en la que l'adormit ni tan sols somnia, quin meravellós guany seria aquesta mort!...
Però si, altramanet, la mort és un viatge cap a un indret on tots són morts, que hi podria haver de millor? Car si en arribar a l'Hades hom serà alliberat dels qui s'anomenen jutges i hi trobarà els jutges veritables (...) ¿per què hauria de ser menyspreable aquest viatge? Què no donarieu vosaltres per estar amb Orfeu, Museu, Hesíode i Homer? Si això fos cert, no em sabria greu morir moltes vegades."
Del discurs de Sòcrates davant el Tribunal que el condemnà (Plató, Diàlegs)

04 de juny, 2005

De la mà de Plató (i) - sobre la justícia

"...Perquè em diuen que si sóc just, aparentant no ser-ho, no en trauré profit sinó penes i càstigs evidents; en canvi, de l'injust que s'ha arranjat una justícia fingida, expliquen que viurà meravellosament... Com a façana i silueta, m'he d'inscriure en un cercle que sigui un fantasma de virtut... Però no és fàcil, diuen, ser sempre un malvat sense que es noti."
"...perquè si som justos només en traurem que els déus no ens castiguin, però perdrem els guanys de la injustícia. Si som injustos en traurem profit, i quan hàgim comès la transgressió i el pecat, demanarem perdó als déus, els convencerem, i marxarem sense càstig."

02 de juny, 2005

Horacianes (III)

Sigues atent tothora d'aquells qui recomanes: que mai no t'hagis d'avergonyir de les culpes d'un altre.