28 de juliol, 2005

Sobre la vellesa (acompanyant Ciceró)

Les armes que millor s'adiuen amb la vellesa (...) són les bones maneres i la pràctica de les virtuts, les quals, cultivades en tota edat, produeixen, quan un ja ha viscut molt de temps i amb intensitat, fruits meravellosos. I no tan sols perquè no t'abandonen mai, ni tan sols en el darrer extrem de la vida (per bé que això sol ja sigui prou important), sinó també per la joia que representa tenir consciència d'haver endegat bé aquesta vida i recordar-ne les nombroses coses bones que hom ha dut a terme.
Ciceró: Cató el Vell (De la Vellesa)

Sobre els qui citen els filòsofs

És que no en coneixem alguns, que durant anys han segut a l'escola d'un filòsof i no se n'han endut ni un vernís? I els més persistents i constants, que jo anomenaria estadants més que no pas deixebles de les escoles. Alguns hi van per sentir, no per aprendre, com podem anar a divertir-nos al teatre, per distreure's amb els discursos, la veu, o les faules. Per a una gran part d'aquests oïents, veuràs que l'escola dels filòsofs és un passatemps de la vagància (...) Alguns hi van fins i tot amb les tauletes d'escriure, no tant per copsar les coses, com les paraules, que repetiran amb tant poc profit per als altres com el poc profit que en van treure quan les sentien.
L. A. Séneca (Lletres a Lucili)

27 de juliol, 2005

Sobre la mort

...el qui tu creus que és mort, no ha fet sinó precedir-te. Hi ha res més desentenimentat que plorar per qui t'ha pàssat al davant, quan tu hauràs de recórrer el mateix camí? És lògic plorar per quelcom que sabíem que havia d'arribar? (...) És lògic plorar per un esdeveniment que hom diu que no hauria de succeir? Qui es lamenta per la mort d'un home, s'està lamentant que hagi estat home. Hi ha una única llei per a tots: a tot aquell qui neix, l'espera la mort. Ens separen les distàncies, ens iguala la fi.
L.A. Séneca, Lletres a Lucili