Tango
Ens va separar el sexe, que és l'ossada
dura i oculta de l'amor.
Vam baixar junts al metro:
en entrar als corredors, com un amant,
l'aire calent li feia una carícia.
Cadascú se'n va anar a la seva andana.
Vaig ser el primer a marxar:
la vaig deixar per sempre,
com si s'hagués llançat al pas del tren.
Joan Margarit: Tango (dins "Càlcul d'estructures")
3 comentaris:
Vaig poder parlar amb ell un avegada i em va semblar una persona fantàstica i un gran poeta. estructures fantàstiques les seves.
Sense cap mena de dubte. Tot i que he seleccionat un poema de "Càlcul d'estructures", el que em sobrecull cada vegada que el llegeixo és el llibre "Joana".
Joana és un llibre especial. Hi ha vivències terribles. Alguns, però, tenen la sort de poder-les fer passar per un alambic especial.
el llibre d'absències de Martí i Pol és un altre d'aquests llibres.
Publica un comentari a l'entrada