Pensaments a l'avió
L'hostessa em va fer somriure i se'n va anar. Pels altaveus va començar a sona r una cançó de Billy Joel. Vaig aixecar el cap, i mentre em quedava mirant els núvols foscos que flotaven al cel del Mar del Nord, vaig pensr en tot el que havia perdut: en el temps desaprofitat, en la gent que havia mort o que havia marxat, en els pensaments que ja no tornarien.
Haruki Murakami: Tòquio Blues
1 comentari:
De res. Sorprenentment, he llegit la majoria de llibres que postes. Aquest l'he acabat fa poc. En conec el traductor.
Publica un comentari a l'entrada