L'Antoni diu que té tendències epicúries i relativistes, també diu que és una mica lletraferit, amb la sensació d'haver perdut el temps més del compte en els darrers 47 anys. Però bé podria ser que res d'això no fos cert
El Cel és el jugador, i nosaltres només els peons. És la realitat i no una figura retòrica. Ell ens col·loca i ens mou sobre l'escaquer del món. Després ens deixa anar de sobte dins el pou del no-res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada