I perquè no un de meu, avui?

Tactes (iii)

T'escric des d'un desert

on el desig es perd, dunes enllà,

on s'esqueixen les pells

sense interfície,

on la set és ja l'únic que puc beure.

I et veig des del desert

que aquesta nit abriga,

una agonia indòmita i molt lenta

de sentits fets tempesta

Antoni Casals i Pascual: Tactes (iii), dins "Els murs de l'odi"