De la mà de Plató (ii): reflexió socràtica sobre la mort

"Ser mort pot ser dues coses: o bé tant com no ser res, no tenir sensació de res quan s'és mort; o bé com s'acostuma a dir, canviar, fer migrar l'ànima des d'aquest lloc cap a un altre. Si no hi ha sensació, sinó una cosa com un son en la que l'adormit ni tan sols somnia, quin meravellós guany seria aquesta mort!...

Però si, altramanet, la mort és un viatge cap a un indret on tots són morts, que hi podria haver de millor? Car si en arribar a l'Hades hom serà alliberat dels qui s'anomenen jutges i hi trobarà els jutges veritables (...) ¿per què hauria de ser menyspreable aquest viatge? Què no donarieu vosaltres per estar amb Orfeu, Museu, Hesíode i Homer? Si això fos cert, no em sabria greu morir moltes vegades."

Del discurs de Sòcrates davant el Tribunal que el condemnà (Plató, Diàlegs)