Moncadianes (in memoriam)
Avui ha mort Jesús Moncada. Faig una breu repassada als seus llibres i em ve de gust reproduir-ne una dotzena d'adjectius, usats de vegades com a epítet, de vegades com a insult pels seus personatges, que són només una petita mostra de la riquesa del vocabulari emprat a la seva obra: espanyaportes, pelacanyes, saltabarrancs, afaitapobres, ploracossis, desgalgada, rondall, embolicatroques, afigada, tararot, bleda assolellada, bruixa paquidèrmica...
I, encara, mitja dotzena de verbs: finestrejar, espellotar, lladrunyar, estossinar, espellucar, regolfar.
I, encara, mitja dotzena de verbs: finestrejar, espellotar, lladrunyar, estossinar, espellucar, regolfar.
2 comentaris:
"El patró del Sant Lluís vivia obsessionat per la idea de la mort, fins al punt d'haver-se fet construir el taüt el qual duia sempre a la cambra de la nau, junt amb un farcell amb la roba de la mortalla." Camí de Sirga, Jesús Montcada
He visto los efectos secundarios.
Publica un comentari a l'entrada