Sobre la vellesa (acompanyant Ciceró)

Les armes que millor s'adiuen amb la vellesa (...) són les bones maneres i la pràctica de les virtuts, les quals, cultivades en tota edat, produeixen, quan un ja ha viscut molt de temps i amb intensitat, fruits meravellosos. I no tan sols perquè no t'abandonen mai, ni tan sols en el darrer extrem de la vida (per bé que això sol ja sigui prou important), sinó també per la joia que representa tenir consciència d'haver endegat bé aquesta vida i recordar-ne les nombroses coses bones que hom ha dut a terme.

Ciceró: Cató el Vell (De la Vellesa)