27 d’octubre, 2005

Amor ovidià

Creu-me, cal no precipitar el plaer de Venus, ans provocar-lo poc a poc amb retards que el demoren. Quan hauràs trobat els llocs on la dona gaudeix d'ésser acariciada, el pudor no t'ha d'impedir d'acariciar-los. Veuràs que els seus ulls brillen amb fulgor trèmul, així com el sol que resplendeix sovint dins l'aigua cristal·lina; després vindran els planys, vindran els tendres murmuris, els dolços gemecs i els mots escaients a aquest joc.
Ovidi: Ars amatoria (trad. J. Pérez i Durà)
fotografia: Cig Harvey