Categories

Si la República proclamada el 14 d'abril de 1931 havia donat alguna alegria al Bakunin de Planes, que no sabia un borrall de política ni volia saber-ne perquè li produïa rodaments de cap, fou l'encàrrec del nou alcalde (...): enrunar la paret que dividia els difunts del cementiri municipal en dues categories i arraconava els que l'Església considerava indignes de la terra sagrada en un recinte (...) que els vilatans anomenaven amb amargura el "corralet".
(...)
Aquell migdia del 1939, després de quedar arrebossat amb la pols aixecada pels vehicles amb què la família Torres i Camps regresava a la vila, el Bakunin de Planes tornava a dur clavada al cor l'espina que s'havia tret quan la proclamació de la República. Baixava del cementiri, enlairat en un turó als afores de la vila enmig del silenci dels bancals d'oliveres, a on havia anat per ordre del capellà, el primer de la vila després de la guerra civil, a pujar un altre cop la paret enrunada feia uns anys. Encara sentia les paraules de l'enterramorts, que el contemplava des de l'ombra del mateix xiprer, quan ell col.locava el darrer totxo:
-Els acabes de fotre una altra vegada a l'infern, Bakunin. Però no et tiris cap pedra al fetge; ells es trobaran millor amb el diable que nosaltres amb Franco.

Jesús Moncada: Camí de sirga