Procreació

...donada la categoria d'Andrea, que es trobava per damunt del Bé i del Mal, les estàtues no duien fulles de parra ni havien estat mutilades en els seus genitals. Homes i dones apareixien com a éssers distints i complementaris.
-A mi -em deia Andrea-, comprendràs que aquestes coses em deixen freda, però la diferenciació tolerada per l'antic règim era immoral per a les masses. L'art antic empenyia l'home cap a la dona. Atletes i Venus...
-Això et sembla malament?
-Ja sé que a tu no; però tu, amic, pertanys a una altra època. El nostre món reposa damunt la dissolució de la família: era, doncs, bàsic que l'amor s'independitzàs del sexe i que perdés la seva perillosíssima intimitat. L'Estat (és obvi) ha de controlar la procreació i no deixar-la al caprici individual. En el teu temps ja parlàveu d'aquestes coses. Si no es fa així, d'aquí a cinquanta anys no hi haurà menjar a bastament damunt la Terra.
-Perquè dedicau totes les energies a la indústria. Queda el mar, que és molt més gran que la terra. Si tots els qui fabriquen atòmico-domèstics o begudes repugnants, anaven a pescar, el problema de l'alimentació estaria més que resolt.
-Això seria anar contra les indústries. Calla -digué espantada-. No parlis malament de les màquines. Són el signe d'una "racionalització creixent", la plasmació de la intel.ligència humana. Ens alliberen de l'esclavitud del treball mecànic.

Llorenç Villalonga: Andrea Víctrix