Germans

El meu germà no creu en papallones màgiques ni en regines fantasmals. En el fons, el meu germà no creu en mi. Cap germà no creu en els germans que se li assemblen, perquè són la prova que el seu caràcter no és inevitable, rebut dels pares. I aleshores pensen que algú els ha estafat, perquè tots volem penjar allò que no ens agrada de nosaltres a les esquenes magres i feixugues dels qui ens han fet. No ens agradem, i aleshores cal buscar a qui adjudicar la responsabilitat dels defectes, la causa del retorçament de les branques del nostre arbre de la vida. Vet aquí, però, que arriba un germà menor i les branques tortes són en aquest llises i rectes com el cable d'un funàmbul, i aleshores no ho accepten. Som esguerrats, diuen. O som inexistents.

Isabel-Clara Simó: El gust amarg de la cervesa