Olfacte

No et sigui estrany, Ruf, que cap dona vulgui
posar dessota teu les seves cuixes
encar que li proposis robes fines
o pedres precioses o brillants.
Corre la brama que un ferotge boc
és habitant de les teves aixelles.
Totdéu el tem, i això no és gens estrany:
és bèstia molt dolenta i no hi ha noia
que vulgui ajaure's vora d'ella. Així,
fes fora de l'olfacte aquesta pesta
o no t'estranyis si la gent et fuig.

Càtul: Poesies, LXIX