Carmina Catuli
i al cretí produeix gran alegria.
No ho veus, ruc? Si amb l'oblit no m'esmentès,
seria guarida. Però rondina
i em difama, així que em té ben present,
i, cosa més punyent, està emprenyada.
Per dir-ho clar: que va calenta i xerra.
Càtul: Poesies, LXXXIII
3 comentaris:
La traducció de Catul què és teva?
No del tot, però en bona part. És més una versió, feta amb l'original i vàries traduccions al davant (i diccionaris!) que no una traducció en el sentit estricte. I òbviament, provant d'evitar-ne la literalitat.
Què potser és molt dolenta?
M'emociona l'eterna contemporaneitat dels classics!
Publica un comentari a l'entrada