14 de setembre, 2005

Acomplint el que vam prometre (algú sabrà de què parlo)

No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec
i ens sentim sempre mirats
pel blanc esguard del cec,
on, sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l´última victòria damunt l'esglai.
Escolta Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amen".

Salvador Espriu: La pell de brau (XXXVIII)

1 comentari:

Anònim ha dit...

En veu i música de Ramon Muntaner.