08 de setembre, 2005

Sobre la vellesa (ii)

Tota etapa de la vida resulta feixuga per a aquells qui no tenen en ells mateixos cap recurs per a viure atisfets i feliços. En canvi, als qui cerquen en ells mateixos la raó de tot el seu benestar, no els pot semblar dolenta cap incidència que els ocasioni la llei de la naturalesa.
Així és, abans que res, la vellesa, vellesa que tots volen atènyer però que un cop atesa maleeixen. Que n'és de gran la incongruència de la niciesa (...)! S'excusen dient que la vellesa els ha sorpresos més aviat que no esperaven...

Ciceró: Cató el vell (De la vellesa)

2 comentaris:

Pere ha dit...

La vellesa: un efecte secundari de la vida.

elquemaietvaigdir ha dit...

Danys col.laterals -diria jo.

O, millor encara, com diria Salvador Dalí: "L'únic defecte de la joventut, és que un ja no forma part d'ella".