06 de setembre, 2005

Arquitectura

Vaig suposar que era la joventut, i no la vida, el que jo deixava endarrera. La meva feina em sostenia, perquè havia escollit de fer el que sabia fer, ho feia millor cada dia, i m'agradava fer-ho (...). Vaig dedicar-me a la pintura arquitectònica. La construcció sempre m'havia agradat molt (...); i considerava els homes com quelcom de molta menys importància que els edificis que havien bastit i ens els quals vivien, com simples estadants i llogaters a breu termini, sense cap importància en la llarga i fructífera existència de les cases que ocupaven.

Evelyn Waugh: Retorn a Brideshead