Final de festa

Mentre els convidats es dispersaran en ordre irregular pel gran saló que dóna al menjador, l'Anne Desbaresdes s'eclipsarà, pujarà al primer pis. Mirarà el bulevard pel finestral del gran passadís de la seva vida. L'home ja l'haurà abandonat. Anirà a la cambra del seu fill, s'ajaurà per terra, als peus del seu llit, sense mirament per aquella magnòlia que esclafarà entre els seus pits, no en quedarà res. I entre els compassos sagrats de la respiració del seu fill, vomitarà allà, llargament, el nodriment estrany que aquesta nit s'ha vist obligada a prendre.
Una ombra apareixerà en el marc de la porta que ha romàs oberta sobre el passadís, enfosquirà més la penombra de la cambra. L'Anne Desbaresdes passarà lleugerament la mà pel desordre real i ros dels seus cabells. Aquesta vegada pronunciarà una excusa.
No li respondran.

Marguerite Duras: Moderato cantabile