07 de setembre, 2005

Estrangeria

He de fer aquí una confessió que no he fet a ningú: mai no he tingut la sensació de pertànyer completament enlloc, ni tan sols a la meva estimada Atenes, ni tan sols a Roma. Estranger a tot arreu, enlloc no em sentia especialment aïllat.

Marguerite Yourcenar: Memòries d'Adrià

1 comentari:

EQMEVD ha dit...

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu dixit.

Suposo que hi ha moments per a tot. i el desarrelament no deixa de ser un dany col.lateral de la globalització.