La mort no fa mai fressa

La mort no fa mai fressa
quan creua amb passes lentes els teus ulls.
Abans que ens il·lumini el foc dels anys,
recull tota la llum d'altres veremes
i aixeca el vas que et du la transparència
dels crepuscles d'estiu damunt les vinyes.
Recordaràs els dies
de vi blanc i de música
escoltada al capvespre amb els amics.

Joan Margarit: La fosca melangia de Robinson Crusoe