20 de setembre, 2005

Tentacles

Es pot fer l'amor fins a caure esgotat, entristir-se d'allò més, construir veritats, apagar els somnis, qualsevol cosa; l'únic que ningú no entén, però, és perquè vessem llàgrimes (...). Durant un instant vaig pensar que aquella nit s'esdevindria algun fet extraordinari, com ara que el cotxe xocaria contra alguna cosa i que nosaltres moriríem en un accident fortuït i inexplicable.

No va produir-se cap accident (...). El sexe creix i es desborda amb facilitat, com la tinta negra de les pintures xineses, però no pot canviar res, sobretot quan els rajos de sol entren a la cambra i veus al mirall les ulleres que fas.

Totes les històries arriben a la fi després de pagar-ne el preu just. Quan un cos estén els tentacles per unir-se estretament a un altre, quan això passa, és només el preludi d'una separació ineluctable.


Wei Hui: Shangai Baby

1 comentari:

EQMEVD ha dit...

Ce n'est pas le plaisir - c'est le mouvement qu'il imprime, c'est le changement qu'il demande, harcèle, et devant lequel il retombe, brisé, rompu, couronné d'une jouissance, liquéfié, achevé, béat, mais la volupté cache sa défaite.
Paul Valéry (Cahiers, II, Éros.)